Begonya Saez Tajafuerce és professora de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. D’ençà del 2001 investiga sobre la identitat en clau contemporània i d’ençà del 2005 és investigadora del Grup SGRCos i Textualitat (UAB). Centra la seva recerca en les aproximacions teòriques al cos en clau relacional des d’un interès epistemològic, ètic i polític en remissió als estudis de gènere, sexualitat i queer. & Alícia Rodríguez Campi ha estudiat filosofia a la UAB i dansa a Barcelona i al London Contemporary Dance School The Place, Londres. Ha treballat com a ballarina i assistent d’assaig amb la Companhia de Dança do Norte de Portugal, així com en altres projectes a Anglaterra, Espanya i Mèxic. Actualment treballa com a professora de dansa i cursa la tesi “una ontologia política de la dansa” a la UAB.
Andrea Corachán
Mediadora de l’art i gestora cultural de Transductores. Anteriorment ha coordinat el programa amb centres culturals Limen, de l’Institut Català d’Antropologia (2011-2015) i ha treballat en projectes sobre art, memòria i espai públic a diferents barris de Barcelona – Finestres de la Memòria amb l’Observatori de la Vida Quotidiana, Interfícies de l’Arts Santa Mònica amb el Taller de Ficció o El Rec Comtal per la Fundació Jovent i Consorci Besós. Ha editat divesos documentals –En Femme, El oasis del Pastor, I moltes altres dones…– i ha format part de l’equip de realització de Costa24 per audiovisuals d’exposicions al MNAC i La Pedrera. També ha treballat com a docent en educació artística per la Fundació Pedagògica el Brot i la Generalitat de Catalunya i ha realitzat la investigació sobre patrimoni documental i el plà director de l’arxiu d’imatge i so del Consell Insular de Formentera. Actualment és corresponsable del programa L’Ordit de la Fabra i Coats amb la Fundició, desenvolupa amb Laberint Cultura el projecte sobre memòria de l’Arnau Itinerant i coordina el projecte Wikidones del Centre de Cultura de Dones La Bonne.
Sara Pons
Coreògrafa, ballarina i docent, formada en dansa clàssica, contemporània i flamenc a l’escola Eulàlia Blasi; Teatre, a l’escola Nancy Tuñón i; Circ a l’escola Circus Tànger. El 2006 el Butoh entra en la seva vida formant-se durant anys amb el Body Weather amb Andrés Corchero, Hisako Horikawa, Frank Van de Ven, Ouguri, Constanza Brnic, Carme Torrent i Ricardo Mora, també Butoh amb Yumiko Yoshioka, Imre Thorman, Juschka Weigel, Minako Seki, Valentin tzin, Rhizome Lee (subbody Butoh School Himalayas). El 2008 forma juntament amb Ricardo Mora, la Cia. ElOtro companyia multidisciplinària (Clown, Dansa, Música i Manipulació d’Objectes). Sara ha treballat amb Cía. Malucada, Cía. Inuter, Col·lectiu No Apto (premi millor espectacle de carrer de les festes de la Mercè, Barcelona, 1999) Cía. Demente (Brasil) de gira per Alemanya com a intèrpret del solo guanyador del primer premi de coreografia del festival de solos de Stuttgart “Always Look at The Sea” de Joaquín Sánchez. En l’actualitat treballa amb la Cía. MonsDansa (Nats Nus) amb els espectacles Minimón i WabiSabi el qual va estar 3 setmanes programat al Teatre New Victory de New York City (Novembre 2016). Es dedica a la realització dels seus solos, cursos i tallers, col·labora com a ajudant coreogràfic en diferents projectes entre ells el d’Ignacio Jarquin, a Londres, “La vida es la leche” de Melissa Scioscia i segueix la investigació amb nous enfocaments artístics amb Cia. ElOtro.
Doerte Weig
La fascinació i l’objectiu de Doerte Weig és descobrir les diferents facetes de la mobilitat humana, i com la fisicalitat del moviment es relaciona amb el canvi polític-social i la transformació urbana. És especialista en el nexe de cadenes i mobilitats i la seva experiència es basa en diversos projectes d’investigació: amb caçadors-recol·lectors; ballarins; practicants de la meditació del moviment; castellers; treballadors del cos; especialistes en fascia; i els ciutadans. Doerte destaca com no podem pensar amb èxit el futur de les ciutats sense tenir en compte la fisicalitat i la sensorialitat intercultural dels nostres cossos en moviment; com hem de desenvolupar vincles més sòlids entre les tecnologies de l’Smart City i la dinàmica de la comunitat creativa en l’espai públic. Per a aquest motiu, Doerte continua construint la “investigació del moviment” com un camp d’investigació transdisciplinar i translocal, que connecta la ciència, la societat i les arts. Els seus projectes actuals són la co-creació d’un ‘Somatics Toolkit‘ per a investigadors i dissenyadors amb la University of Coventry (finançat per NCRM), i el descobriment dels vincles entre entorns antics, so i psicoacústica com a membre del projecte ERC ‘ArtSoundScapes‘ en Universitat de barcelona
Alina Ruiz Folini, Letícia Skrycky, i Luciana Chieregati
Alina Ruiz Folini (Argentina) i Leticia Skrycky (Uruguai) són artistes i creadores escèniques, actualment residents a Madrid. Han compartit experiències d’investigació i creació en diferents contextos, gestant diversos projectes i col·laboracions construïts a partir del desig de prolongar la trobada i aprofundir en l’interès sobre les pràctiques de fer-pensar que es comparteixen. Proyecto TÁCTIL acull la primera obra escènica en co-creació de les dues artistes juntament amb Luciana Chieregati (Brasil). Han presentat el seu treball a Leal.Lav (Tenerife), La Caldera (Barcelona), Centre de Recerca de Rendiment i Judson Church (EUA), JUNTA Festival Internacional Do Dança (BR), NAVE (CL), La Casa Encendida (Madrid), Festival MASA (Madrid), Teatro Solís (UY), entre altres. Alina és directora deArqueologías del Futuro _ Festival Internacional d’Arts Performatives i Coneixement. També és ballarina en Trilogía Antropofágica dirigida per Tamara Cubas (Uruguai). Leticia és dissenyadora de Trilogía Antropofágica a més de dissenyadora d’il·luminació i directora tècnica de João Fiadeiro i Festival FIDCU (UY). Luciana forma part de COLETIVO QUALQUER juntament amb Ibon Salvador. Les tres artistes han cursat el Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual (UCLM – Museu Nacional d’Art Reina Sofía). Entenen la investigació artística i la col·laboració com una experiència política, al considerar-les també, pràctiques de resistència.