inter————accions

Sessió 1 / 28 de Novembre / 19.30 – 21h

Com es mou un cos sense òrgans?

La Virreina Centre de la Imatge
La Rambla, 99

Seminari-Taller a càrrec de Begonya Saez Tajafuerce i Alícia Rodriguez Campi

Hi ha espais impensats. La Natura, el món, la realitat, la vida són espais, en el sentit ampli del terme, que escapen el pensament. El cos és un d’aquests espais que de manera paradigmàtica resisteix la lògica universal a què és forçat des de discursos que en pretenen un desxiframent total. En què consisteix, aquesta resistència? I què hi emergeix? Abordarem aquestes preguntes des de la concepció deleuziana del cos sense òrgans en tant que cos de desig que ens aboca a un plantejament posthumà i radicalment material amb implicacions estètiques, ètiques i polítiques i que ofereix eines per considerar una transformació del medi en què opera. Partirem de pressupòsit spinozià que “no sabem de què és capaç un cos” i mirarem de posar-lo a prova mitjançant una pràctica de moviment corporal.

Sessió 2 / 3 de Desembre / 17 – 20h

Cossos ressonants: Sentits de la Ciutat i Alteritat

La Caldera
Carrer d’Eugeni d’Ors, 12

Taller a càrrec de Doerte Weig

Com sents la ressonància del teu cos amb el medi ambient? Et sents connectat fàcilment, o hi ha una sensació de pertorbació en les relacions? Aquest taller presenta la fàscia, el nostre teixit connectiu corporal, l’òrgan sensorial més gran i la clau de les nostres capacitats de moviment, com una forma de sintonitzar amb les materialitats ressonants contemporànies de persones i llocs. En reunir els avenços biomèdics i els enfocaments teòrics del Nou Materialisme, Urbanisme i Antropologia, es presenta com pensar a través de les materialitats de la fàscia és una forma de sentir i explorar l’alteritat; Ressonant dins dels nostres propis cossos i dins dels espais urbans. Després d’uns simples exercicis pràctics de detecció a La Caldera, sortirem de l’edifici per explorar com els moviments fascials rastregen i donen forma a les nostres mobilitats i trobades diàries, en espais públics co-creats per altres interculturals i no humans.

Sessió 3 / 11 de Desembre / 17 – 20h

ITINERARIS DEL PLAER I DE LA SUBVERSIÓ

L’Escocesa
Carrer Pere IV, 345

Introducció d’Andrea Corachan i Taller amb Sara Pons

A partir d’una sèrie fragments audiovisuals que van des del vídeoactivisme, al cinema o la publicitat, l’Andrea Corachán ens proposa investigar alguns recorreguts i gestos amb els quals els nostres cossos performen la ciutat, el seu relat i allò que considerem cultura. Indagarem com certs moviments artístics i polítics estan presents a l’hora de reconfigurar els espais que habitem o se’ns aferren a la pell quan ens vestim i ens despullem.

A partir de la posada en comú de l’observació dels vídeos proposats per l’Andrea, Sara Pons ens proposarà traslladar aquest contingut a diferents dinàmiques sensorials basades en la tècnica Body Weather* recol·locant els cossos sensibles, escoltant i llegint allò que ens provoca l’espai, i com aquests es modifiquen, com s’instal·len i com són moguts. Un estar fora, un estar dins.

*Body Weather és una pràctica que neix al Japó en els anys 70 a partir de les experiències i posada en comú de Min Tanaka i Hisako Horikawa. És un entrenament molt complet que investiga profundament la connexió Cos-Espai; vivint l’espai realment com una extensió teu cos. És la recerca d’un cos versàtil, en canvi constant com el propi temps … amb un íntim, complex i infinit procés, que trenca amb les jerarquies, convidant-nos a viure incessantment a desaparèixer i aparèixer en un cos nou. BW no és només una Pràctica és un coneixement creatiu en harmonia amb l’invisible.

Sessió 4 / 15 de Gener / 17 – 20h

La Taula. Pràctica Elàstica

L’Escocesa
Carrer Pere IV, 345

Taller amb Alina Ruiz Folini i Letícia Skrycky

Aquesta sessió tanca el curs Extemporanous Cities II, amb la que Proyecto TÀCTIL, ens conviden a compartir la recepta i fabricació d’un material al voltant d’una taula de treball. Ens proposen crear un espai i temps dilatats on eixamplar l’observació a partir de la barreja, grapeig i transformació d’elements. Situada entre un tutorial, un laboratori i una sessió somàtica, aquesta tasca sense vores disciplinaries ens serveix d’excusa per crear la intersecció del fer-pensar en col·lectiu. Una pràctica per exercitar la possibilitat on l’òptica pugui esdevenir hàptica.

Begonya Saez Tajafuerce  és professora de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. D’ençà del 2001 investiga sobre la identitat en clau contemporània i d’ençà del 2005 és investigadora del Grup SGRCos i Textualitat (UAB). Centra la seva recerca en les aproximacions teòriques al cos en clau relacional des d’un interès epistemològic, ètic i polític en remissió als estudis de gènere, sexualitat i queer.  & Alícia Rodríguez Campi ha estudiat filosofia a la UAB i dansa a Barcelona i al London Contemporary Dance School The Place, Londres. Ha treballat com a ballarina i assistent d’assaig amb la Companhia de Dança do Norte de Portugal, així com en altres projectes a Anglaterra, Espanya i Mèxic. Actualment treballa com a professora de dansa i cursa la tesi “una ontologia política de la dansa” a la UAB.

Andrea Corachán

Mediadora de l’art i gestora cultural de Transductores. Anteriorment ha coordinat el programa amb centres culturals Limen, de l’Institut Català d’Antropologia (2011-2015) i ha treballat en projectes sobre art, memòria i espai públic a diferents barris de Barcelona – Finestres de la Memòria amb l’Observatori de la Vida Quotidiana, Interfícies de l’Arts Santa Mònica amb el Taller de Ficció o El Rec Comtal per la Fundació Jovent i Consorci Besós. Ha editat divesos documentals –En Femme, El oasis del Pastor, I moltes altres dones…– i ha format part de l’equip de realització de Costa24 per audiovisuals d’exposicions al MNAC i La Pedrera. També ha treballat com a docent en educació artística per la Fundació Pedagògica el Brot i la Generalitat de Catalunya i ha realitzat la investigació sobre patrimoni documental i el plà director de l’arxiu d’imatge i so del Consell Insular de Formentera. Actualment és corresponsable del programa L’Ordit de la Fabra i Coats amb la Fundició, desenvolupa amb Laberint Cultura el projecte sobre memòria de l’Arnau Itinerant i coordina el projecte Wikidones del Centre de Cultura de Dones La Bonne.

Sara Pons

Coreògrafa, ballarina i docent, formada en dansa clàssica, contemporània i flamenc a l’escola Eulàlia Blasi; Teatre, a l’escola Nancy Tuñón i; Circ a l’escola Circus Tànger. El 2006 el Butoh entra en la seva vida formant-se durant anys amb el Body Weather amb Andrés Corchero, Hisako Horikawa, Frank Van de Ven, Ouguri, Constanza Brnic, Carme Torrent i Ricardo Mora, també Butoh amb Yumiko Yoshioka, Imre Thorman, Juschka Weigel, Minako Seki, Valentin tzin, Rhizome Lee (subbody Butoh School Himalayas). El 2008 forma juntament amb Ricardo Mora, la Cia. ElOtro companyia multidisciplinària (Clown, Dansa, Música i Manipulació d’Objectes). Sara ha treballat amb Cía. Malucada, Cía. Inuter, Col·lectiu No Apto (premi millor espectacle de carrer de les festes de la Mercè, Barcelona, 1999) Cía. Demente (Brasil) de gira per Alemanya com a intèrpret del solo guanyador del primer premi de coreografia del festival de solos de Stuttgart “Always Look at The Sea” de Joaquín Sánchez. En l’actualitat treballa amb la Cía. MonsDansa (Nats Nus) amb els espectacles Minimón i WabiSabi el qual va estar 3 setmanes programat al Teatre New Victory de New York City (Novembre 2016). Es dedica a la realització dels seus solos, cursos i tallers, col·labora com a ajudant coreogràfic en diferents projectes entre ells el d’Ignacio Jarquin, a Londres, “La vida es la leche” de Melissa Scioscia i segueix la investigació amb nous enfocaments artístics amb Cia. ElOtro.

Doerte Weig

La fascinació i l’objectiu de Doerte Weig és descobrir les diferents facetes de la mobilitat humana, i com la fisicalitat del moviment es relaciona amb el canvi polític-social i la transformació urbana. És especialista en el nexe de cadenes i mobilitats i la seva experiència es basa en diversos projectes d’investigació: amb caçadors-recol·lectors; ballarins; practicants de la meditació del moviment; castellers; treballadors del cos; especialistes en fascia; i els ciutadans. Doerte destaca com no podem pensar amb èxit el futur de les ciutats sense tenir en compte la fisicalitat i la sensorialitat intercultural dels nostres cossos en moviment; com hem de desenvolupar vincles més sòlids entre les tecnologies de l’Smart City i la dinàmica de la comunitat creativa en l’espai públic. Per a aquest motiu, Doerte continua construint la “investigació del moviment” com un camp d’investigació transdisciplinar i translocal, que connecta la ciència, la societat i les arts. Els seus projectes actuals són la co-creació d’un ‘Somatics Toolkit‘ per a investigadors i dissenyadors amb la University of Coventry (finançat per NCRM), i el descobriment dels vincles entre entorns antics, so i psicoacústica com a membre del projecte ERC ‘ArtSoundScapes‘ en Universitat de barcelona

Alina Ruiz Folini, Letícia Skrycky, i Luciana Chieregati

Alina Ruiz Folini (Argentina) i Leticia Skrycky (Uruguai) són artistes i creadores escèniques, actualment residents a Madrid. Han compartit experiències d’investigació i creació en diferents contextos, gestant diversos projectes i col·laboracions construïts a partir del desig de prolongar la trobada i aprofundir en l’interès sobre les pràctiques de fer-pensar que es comparteixen. Proyecto TÁCTIL acull la primera obra escènica en co-creació de les dues artistes juntament amb Luciana Chieregati (Brasil). Han presentat el seu treball a Leal.Lav (Tenerife), La Caldera (Barcelona), Centre de Recerca de Rendiment i Judson Church (EUA), JUNTA Festival Internacional Do Dança (BR), NAVE (CL), La Casa Encendida (Madrid), Festival MASA (Madrid), Teatro Solís (UY), entre altres. Alina és directora deArqueologías del Futuro _ Festival Internacional d’Arts Performatives i Coneixement. També és ballarina en Trilogía Antropofágica dirigida per Tamara Cubas (Uruguai). Leticia és dissenyadora de Trilogía Antropofágica a més de dissenyadora d’il·luminació i directora tècnica de João Fiadeiro i Festival FIDCU (UY). Luciana forma part de COLETIVO QUALQUER juntament amb Ibon Salvador. Les tres artistes han cursat el Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual (UCLM – Museu Nacional d’Art Reina Sofía). Entenen la investigació artística i la col·laboració com una experiència política, al considerar-les també, pràctiques de resistència.